BLANCAFORT TRIATLÓ

BLANCAFORT TRIATLÓ
Powered By Blogger

domingo, 30 de mayo de 2010

HALF CHALLENGE BARCELONA-MARESME 2010













Als contes i faules d'arreu sempre hi apareixen éssers amb poders meravellosos que fan coses extraordinàries, una d'elles pot ser concedir desitjos. Apareix un geni amb una llàntia i et diu que pots demana-li tres desitjos, poden ser els que vulguis, però només tres. Llavors penses en què podries demanar, a vegades no ho tens clar, perquè són moltes les coses que de Sitges...hi ha persones que pensarien en coses que implicarien a l'amor, altres implicarien a la salut, altres als diners...però altres desitjarien no posar límits ni a les seves ments ni al seu cos. Deixar volar tot el seu ésser sense por de que es pugui parar i caure al fons dels oceans més profunds, i arribar a la més gran de les satisfaccions sabent que només tu ets el responsable de posar-te barreres o eliminar-les per sempre. Però tothom sap que els contes i faules moltes vegades són fantasia, ficció... però també saben que a vegades la ficció es converteix en realitat, i llavors tot pot passar a ser meravellós. Aquesta és la percepció que jo (Lidia) he tingut sobre els nostres 3 triatletes del AE Blancafort, Juanra, Curna i Victor, el passat diumenge 16 de maig, el geni els hi va concedir un dels seus desitjos, participar i acabar amb èxit la challenge costa de Barcelona-Maresme 2010.Aquesta prova consistia en fer 1,9Km nadant, 90Km bici, 21Km corrent, un autèntic mig ironman que tenia per escenari la població de Calella.El dia va començar prometent sol i calor, i així va ser. Calella estava immersa de triatletes que volien convertir-se en mig homes- dones de ferro, les ganes es notaven a l'ambient. En primer lloc, els participants, es van concentrar a la platja per poder fer la primera part de la natació. Tothom portava el tratge de neoprè, per no notar el fred de l'aigua i per lliscar amb més facilitat, per un moment volien ser tant ràpids com els peixos que els esperaven a l'aigua. Com que eren moltes persones la sortida es feia per calaixos de 10 min en 10 min. Cada grup portava el gorro d'un color, el Victor el portava blanc, per això va sortir amb el grup dels gorros blancs, i el Juanra i Curna van sortir amb els gorros rosa. Va ser curiós, semblava una gimcana en que cada grup competia junt, però no era així... l'esforç era individual a partir d'aleshores tenien que demostrar que les hores d'entrenament havien valgut la pena. Per sort el mar estava calmat, era com si esperés a que s'acabés la natació per començar a despertar i moure onades cap a la vora de la platja. Jo els esperava impacient a la sortida de l'aigua per poder aconseguir la millor instantània, la millor imatge perquè després ells poguessin veure quin era el seu rostre al sortir de l'aigua freda i plena de sal després de fer 1,9Km nadant. El moment valia la pena, veies a molts dels participants que sortien desorientats, com si no sapiguéssin en quin lloc es trobaven, però de seguida enfilaven a buscar la bicicleta per continuar. El seu repte acabava de començar.En aquest moment es notava la diferència entre un triatló convencional amb un de llarga distància i d'empresa privada; ja que al moment de la transició, entraves en una gran carpa, muntada per la ocasió, on cada triatleta disposava de dues bosses preparades amb el necessari per a cada modalitat, la de bici i la de córrer. Representava un gran vestidor on cada participant tenia un lloc assignat per canviar-se i per agafar tot el necessari per continuar, el casc, barretes, gels...després tothom a córrer per agafar la flaca (la bici) per començar a donar-li als pedals. El recorregut de la bici s'estirava 90Km, els quals eren força trenca cames; ja que les pujades i les baixades anaven agafades de la mà i no donaven opció a la recuperació. Aquest tram començava a Calella, que estava repleta de gent expectant per la prova, la qual desprenia ànims i alè fresc que es contagiava i donava forces per emprendre el camí. Al cap de pocs metres es sortia a la NII per enfilar cap a Mataró, era un circuit que s'havia de fer dos cops. Durant tot el tram els jutges de la prova ens perseguien amb motos per controlar que ningú dels participants fes drafting (anar a roda d'algú), aquesta acció està prohibida en aquesta disciplina. Durant les 3 hores i pocs minuts que vaig invertir (Victor) a la bici va tocar dossificar-se per poder aguantar, encara quedava la mitja marató que formava el tram de córrer. Al tornar a boxes, tornaven ha haver-hi jutges, els quals controlaven que posessis el peu a terra i deixessis la bici al seu lloc. Hem dirigia cap al tram de rock and roll, la mitja...Era l'hora de carregar més les piles, era l'hora de la mitja marató, 21Km, de Calella a Sta. Sussana. Aquest tram sabíem que era el que marcaria la diferència entre els tres components de l' AE Blancafort. Durant tot el circuit ens vam abastir de més menjar, barretes, gels, aigua...però no molt; ja que al tram de bici ja havíem menjat força.La mitja va ser,una prova diferent per cadascú: el Jordi molt fort a l'aigua, a la bici va tenir que parar per un tall a la mà,aixó li va fer perdre una mica de temps, al tram de córrer era el mes fluix,però havia d'intentar no perdre gaire temps. El Juanra,que va fer molt bon temps a l'aigua i a la bici, era el més fort dels tres corrents, i com no, era el terreny on podia marcar les diferencies. I per mi, era la part per no cedir gaire temps després d'un parell de parades a la bici. El circuit era bastant planet,per sort, i l'ambient a la sortida feia que la gent s'engresqués encara més i donéssin tot el que els hi quedava. La única complicació era que la calor començava a apretar, portàvem ja quatre hores de prova, això si, els guanyadors ja havien arribat,jeje. El circuit de córrer eren dos voltes, i passaves per l'arribada,que estava tot molt ben muntat,amb grades pel públic, balles... Quan feies la primera volta ja tenies ganes d'entrar a meta,però encara ens separaven mes d'onze km de la nostra petita glòria. En cada pas, en cada respiració, en cada metre, el meu cap pensava i pensava, i m'adonava que el repte que estàvem a punt d'assolir era una cosa molt llunyana feia un temps,però tots tres després d'entrenaments amb sol, pluja, vent, fred....estàvem acabant una gran prova, i el més important, representant la nostra associació en un esdeveniment de nivell internacional. Uf quina pujada d'adrenalina!!! Vinga ja estem, últims metres. Una salutació a la paparazzi, i un parell de tombs.....ja es sentia l'speaker, ja estava fet. Uns segons molt recomanables pels qui ens emocionem amb l'esport i l'esforç propi. Molt emocionat vaig creuar l'arc amb el rellotge.....4hores 55 minuts després de la sortida. Un altre més,però molt especial. Després d'hidratar-me i menjar alguna peça de fruita, esperar als meus companys, que havien sortit 20 minuts més tard que jo. Just quan faltaven uns 40 segons per fer els 20 minuts del meu temps arribava el Juanra, també molt emocionat. Una abraçada molt intensa per algú molt important per mi, i que gràcies a ell aconsegueixo fer tot el que em proposo, gracias hermano!! Es va cascar la mitja en poc mes de 1.30h un temps boníssim. Al cap d'uns vuit minuts arribava el Jordi,fent un molt bon temps a la mitja també. Mes abraçades com no. Tots tres vam acabar la prova amb molt bones sensacions,i ja us podem dir que al setembre anirem a Madrid a fer un altre mig ironman al astromad 2010. Doncs aquesta ha sigut la nostra vivència en la half Barcelona-Maresme, i que volíem compartir amb tots vosaltres. Moltes gracies a tots els que ens acompanyen i animen cada cap de setmana,salutacions a tots els socis de l'A.E.Blancafort, i com no, una abraçada enorme per la Lidia que sempre està amb nosaltres, a veure quan et mulles tu també. Gràcies als patrocinadors:Plástics Espelt, REAEIXAMPLE, i Lacernou.Salut a tothom!

Victor i Lidia.