BLANCAFORT TRIATLÓ

BLANCAFORT TRIATLÓ

miércoles, 15 de septiembre de 2010

Cronica de Victor- ASTROMAD -
















Hi ha moments en els que estás viatjan en cotxe cap a una cursa en que els nervis s'ajunten amb l'emoció de participar i fer-ho lo millor possible, péro aquesta vegada era diferent.Tres membres de l'A.E.Blancafort, tres amics, uns paratges impresionants, un triatló a la capital i per si fos poc un altre repte bastant dur, el segon mig IRONMAN en que el nostre club estaria representat, aquesta vegada per Juanra i Victor, i la extraordinaria companyia de la nostre millor reportera que no podia faltar a la cita, la Lidia.Robledo de Chavela era la nostre destinació, a uns 50 km de Madrid, en mig de la sierra, tocant amb la provincia d'Ávila. ASTROMAD era el nom de la competició, perqué es feia als voltans del centre que la N.A.S.A. té a Robledo, i va ser aqui on es va fer el briefing, i com no, per que era a la capital. Ens esperaven 1,9 km de natació, 94 km de bicicleta i 21 km de cursa a peu.Dissabte va sonar el despertador bastant aviat, eren les 6:00 del matí. El fred era molt present ja que estávem a uns 900 mts sobre el nivell del mar. Ja ho teniem tot a punt, el dia d'abans les bicicletes i el material per fer les transicions s'havien de deixar als dos punts de boxes. Ens vem dirigir al lloc on sortiem a la natació, aquesta vegada era en un riu, "vaya vaya aquí no hay playa". La natació va ser molt tranquila,sense cops i espai per nedar, ja que erem poca gent. La veritat que el nedar al riu va estar bé, ja que baixant aprofitaves la corrent pel mig del riu, i tornant nedaves mes a la vora, i aixi no notaves tant la corrent. Del tram de nedar vam sortir gairabé a la vegada, menys d'un minut entre el Victor i Juanra. Aquesta ventatge no va durar gaire, perqué al principi de la bicicleta el Juanra va començar a remontar posicions i va marxar. El tram de ciclisme era força dur, constaba en fer un tram de 15 km fins arribar a una carretera que feia una volta de 75 km per la serra, tot entran a la provincia d'Ávila. Els desnivells eran força durs, a part de que el circuit era 4 km més llarg, que sembla no res, péro quan portes tants kilómetres ja pesan. Els paissatges eren brutals, les carreteres amb molt poc tránsit, i fins i tot algún brau sens va colar a la cursa mentre pastorava. Aproximadament al km 60 pasaves per Robledo, va ser allá on teniem la nostre animadora i reportera Lidia, péro aquesta vegada no estaba sóla, uns amics li feien companyia, i els ánims de tots eren d'agrair. Just al passar per allá mateix vaig tenir un ensurt amb la cadena de la bici, concretament va petar, sort del tronxacadenes, que no el fas servir gaire, péro em va treure d'un gran apur, perqué encara quedaven més de 30 km i força durs. El tram de ciclisme el vam completar aproximadament amb 4 hores degut a la dificultat. La ventatge del Juanra va aumentar molt, i encara quedaba el sector de cursa a peu, on les diferéncies encara serien mes grans.La transició de la bici al córrer es feia al poliesportiu de Robledo, i la organització realment va ser molt bona, deixaves la bici a un penjador i ells ja te la guardaven amb tot el teu material, la veritat génial. Eren aproximadament l'una del mig dia quan començavem a fer la mitja marató, ja us podeu imaginar la temperatura i l'ambient tant dur per fer 21 km. El circuit era donar dues voltes a un tram de carretera que marxava del poble i tornava. Cada una de les dues vegades que passaves pel poble els anims dels companys i amics et donaven forces per no parar el ritme, ja que molta gent parava i caminava molts trams, degut a la duressa, el calor i el cansanci d'un circuit de bici que ens va deixar a tots trinxats. Mentre ens creuavem el Juanra i jo ens donávem anims l'un a l'altre, que sempre s'agraeix. La temperatura elevada feia que a cada avituallament haguessis de beure i llençarte tota l'aigua que poguessis per refrescarte. Tot mirant i contant els números dels km al terra, ja vai enfilar la recta d'entrada al poble. El meu cap va estar tirant de les cames durant molta estona, péro ara ja estaba. Quedaven poc mes de 400 metres, un gir, entrada al camp de futbol i ja teniem un altre triatló de llarga distáncia a la butxaca. Va ser en aquest moment on vius totes les sensacions que has passat a la cursa a la vegada, i es barrejan les ganes d'acabar rápid amb les sensacions que no vols que marxin mai, com la satisfacció de veure com acabes una competició tant dura com l'ASTROMAD. Dos trams de tanques, i al final de recta tots els teus amics i companys que t'han estat animant en tot moment, i el meu gran amic Juanra ,que ja feia estona que habia acabat, al seu costat. Braços a l'aire, peu a sobre de la catifa del xip, i com no, foto a sota de l'arc amb el rellotge. Uff quina experiencia, us la recomano a tots!
Temps: Juanra: 36.32/3.36.35/1.46.20=5.59.28 - Classificació : 16º general / 8º categoria.
Victor: 35.55/3.59.35/2.04.10=6.39.41 - Classificació : 34º general / 10º categoria.
Agraiment molt especial els amics que van soportar la calor i ens van animar fins al final del camí, gracies Lili , Susana , Mery i Sergio.

ASTROMAD.


lunes, 6 de septiembre de 2010

Cronica Embrunman cd.

Parece que haga siglos de esto, pero mas vale tarde...CRONICA:

El divendres pel matí vam agafar el cotxe direcció a França, i després de quasi 7 hores vam arribar al poble de Gap a uns 20km de la sortida de la prova (en els Alps francesos a la part més propera a Itàlia). Tot anava be però va començar a ploure durant tota la tarda i la nit, i el pitjor es que les previsions apuntaven a mes pluja el diumenge.

Finalment el temps ens va acompanyar i el cel estava clar. El Juanra i jo ens estàvem preparant a boxes col·locant-nos el vestit de neopré (l’aigua tenia pinta d’estar freda i mes tenim en compte que prové dels desglaç de la neu, però vam veure un nen petit banyant-se només amb el banyador!)

Es va donar el tret de sortida, tots corrent per damunt de pedres ( en aquell moment no hi ha dolor) i vam començar a nedar. Teníem que fer una volta pel llac d’uns 1500m.
L’experiència va ser una mica dura: segons el Juanra li va constar nedar netament fins a la segona boia, i després es va trobar mes be i va avançar millor. En el meu cas, mai no havia rebut tants cops! però també després de la segona boia va anar millor.

Quant vam sortir de l’aigua, ens esperava el millor: agafar la bicicleta, 150 metres plans i llavors una pujada de bastant de desnivell que ja no pararia fins a coronar el port ( similar de desnivell a Monserrat). El pitjor de tot es sortir de l’aigua i pedalar directament per pujades!.
Durant l’ascensió unes vistes collonudes, amb carreteres estretes, amb penya-segats sense guardarails, tot molt bonic. El Juanra no va para d’adelantar ciclistes durant tota l’ascensió fins que a la baixada va contactar amb mi, que havia sortit 1 minut abans de l’aigua. Durant una estona vam anar junst (en paral·lel, ja que no està permes el drafting), però a uns 3 km per arribar a la transició em va avançar uns centenars de metres . En total 42km el circuit de ciclisme.

L’última part, la cursa a peu de 10km, amb un circuit mig d’asfalt i mig camí amb alguns desnivells era la preferida del Juanra ja que es el seu fort, i pel contrari la pitjor per mi. Però la vista era fantàstica, ja que corríem bornejant una part del llac i a mes a mes hi havia molt d’ambient, la gent animava molt ( en francés: allez, allez, allez!!). Fins i tot en una cantonada hi havia un grup de gent que buscava el teu nom segons el dorsal en un full que s’havia repartit entre el públic i t’animava. Allez Jordi, allez Juan! Finalment 41 min. pel Juanra i 47 per mi. L’arribada molt guapa amb una recta emmoquetada completament de blau amb un arc preparat per la foto finish.

*Després de la cursa vam poder gaudir amb l’arribada del professionals de la distancia Ironman , una passada!! Un altre mon! Va guanyar el català Marcel Zamora i tercer Victor del Corral

Temps:
Juanra: 2:48:16
Jordi: 2:55:07