BLANCAFORT TRIATLÓ

BLANCAFORT TRIATLÓ
Powered By Blogger

miércoles, 15 de septiembre de 2010

Cronica de Victor- ASTROMAD -
















Hi ha moments en els que estás viatjan en cotxe cap a una cursa en que els nervis s'ajunten amb l'emoció de participar i fer-ho lo millor possible, péro aquesta vegada era diferent.Tres membres de l'A.E.Blancafort, tres amics, uns paratges impresionants, un triatló a la capital i per si fos poc un altre repte bastant dur, el segon mig IRONMAN en que el nostre club estaria representat, aquesta vegada per Juanra i Victor, i la extraordinaria companyia de la nostre millor reportera que no podia faltar a la cita, la Lidia.Robledo de Chavela era la nostre destinació, a uns 50 km de Madrid, en mig de la sierra, tocant amb la provincia d'Ávila. ASTROMAD era el nom de la competició, perqué es feia als voltans del centre que la N.A.S.A. té a Robledo, i va ser aqui on es va fer el briefing, i com no, per que era a la capital. Ens esperaven 1,9 km de natació, 94 km de bicicleta i 21 km de cursa a peu.Dissabte va sonar el despertador bastant aviat, eren les 6:00 del matí. El fred era molt present ja que estávem a uns 900 mts sobre el nivell del mar. Ja ho teniem tot a punt, el dia d'abans les bicicletes i el material per fer les transicions s'havien de deixar als dos punts de boxes. Ens vem dirigir al lloc on sortiem a la natació, aquesta vegada era en un riu, "vaya vaya aquí no hay playa". La natació va ser molt tranquila,sense cops i espai per nedar, ja que erem poca gent. La veritat que el nedar al riu va estar bé, ja que baixant aprofitaves la corrent pel mig del riu, i tornant nedaves mes a la vora, i aixi no notaves tant la corrent. Del tram de nedar vam sortir gairabé a la vegada, menys d'un minut entre el Victor i Juanra. Aquesta ventatge no va durar gaire, perqué al principi de la bicicleta el Juanra va començar a remontar posicions i va marxar. El tram de ciclisme era força dur, constaba en fer un tram de 15 km fins arribar a una carretera que feia una volta de 75 km per la serra, tot entran a la provincia d'Ávila. Els desnivells eran força durs, a part de que el circuit era 4 km més llarg, que sembla no res, péro quan portes tants kilómetres ja pesan. Els paissatges eren brutals, les carreteres amb molt poc tránsit, i fins i tot algún brau sens va colar a la cursa mentre pastorava. Aproximadament al km 60 pasaves per Robledo, va ser allá on teniem la nostre animadora i reportera Lidia, péro aquesta vegada no estaba sóla, uns amics li feien companyia, i els ánims de tots eren d'agrair. Just al passar per allá mateix vaig tenir un ensurt amb la cadena de la bici, concretament va petar, sort del tronxacadenes, que no el fas servir gaire, péro em va treure d'un gran apur, perqué encara quedaven més de 30 km i força durs. El tram de ciclisme el vam completar aproximadament amb 4 hores degut a la dificultat. La ventatge del Juanra va aumentar molt, i encara quedaba el sector de cursa a peu, on les diferéncies encara serien mes grans.La transició de la bici al córrer es feia al poliesportiu de Robledo, i la organització realment va ser molt bona, deixaves la bici a un penjador i ells ja te la guardaven amb tot el teu material, la veritat génial. Eren aproximadament l'una del mig dia quan començavem a fer la mitja marató, ja us podeu imaginar la temperatura i l'ambient tant dur per fer 21 km. El circuit era donar dues voltes a un tram de carretera que marxava del poble i tornava. Cada una de les dues vegades que passaves pel poble els anims dels companys i amics et donaven forces per no parar el ritme, ja que molta gent parava i caminava molts trams, degut a la duressa, el calor i el cansanci d'un circuit de bici que ens va deixar a tots trinxats. Mentre ens creuavem el Juanra i jo ens donávem anims l'un a l'altre, que sempre s'agraeix. La temperatura elevada feia que a cada avituallament haguessis de beure i llençarte tota l'aigua que poguessis per refrescarte. Tot mirant i contant els números dels km al terra, ja vai enfilar la recta d'entrada al poble. El meu cap va estar tirant de les cames durant molta estona, péro ara ja estaba. Quedaven poc mes de 400 metres, un gir, entrada al camp de futbol i ja teniem un altre triatló de llarga distáncia a la butxaca. Va ser en aquest moment on vius totes les sensacions que has passat a la cursa a la vegada, i es barrejan les ganes d'acabar rápid amb les sensacions que no vols que marxin mai, com la satisfacció de veure com acabes una competició tant dura com l'ASTROMAD. Dos trams de tanques, i al final de recta tots els teus amics i companys que t'han estat animant en tot moment, i el meu gran amic Juanra ,que ja feia estona que habia acabat, al seu costat. Braços a l'aire, peu a sobre de la catifa del xip, i com no, foto a sota de l'arc amb el rellotge. Uff quina experiencia, us la recomano a tots!
Temps: Juanra: 36.32/3.36.35/1.46.20=5.59.28 - Classificació : 16º general / 8º categoria.
Victor: 35.55/3.59.35/2.04.10=6.39.41 - Classificació : 34º general / 10º categoria.
Agraiment molt especial els amics que van soportar la calor i ens van animar fins al final del camí, gracies Lili , Susana , Mery i Sergio.

ASTROMAD.


lunes, 6 de septiembre de 2010

Cronica Embrunman cd.

Parece que haga siglos de esto, pero mas vale tarde...CRONICA:

El divendres pel matí vam agafar el cotxe direcció a França, i després de quasi 7 hores vam arribar al poble de Gap a uns 20km de la sortida de la prova (en els Alps francesos a la part més propera a Itàlia). Tot anava be però va començar a ploure durant tota la tarda i la nit, i el pitjor es que les previsions apuntaven a mes pluja el diumenge.

Finalment el temps ens va acompanyar i el cel estava clar. El Juanra i jo ens estàvem preparant a boxes col·locant-nos el vestit de neopré (l’aigua tenia pinta d’estar freda i mes tenim en compte que prové dels desglaç de la neu, però vam veure un nen petit banyant-se només amb el banyador!)

Es va donar el tret de sortida, tots corrent per damunt de pedres ( en aquell moment no hi ha dolor) i vam començar a nedar. Teníem que fer una volta pel llac d’uns 1500m.
L’experiència va ser una mica dura: segons el Juanra li va constar nedar netament fins a la segona boia, i després es va trobar mes be i va avançar millor. En el meu cas, mai no havia rebut tants cops! però també després de la segona boia va anar millor.

Quant vam sortir de l’aigua, ens esperava el millor: agafar la bicicleta, 150 metres plans i llavors una pujada de bastant de desnivell que ja no pararia fins a coronar el port ( similar de desnivell a Monserrat). El pitjor de tot es sortir de l’aigua i pedalar directament per pujades!.
Durant l’ascensió unes vistes collonudes, amb carreteres estretes, amb penya-segats sense guardarails, tot molt bonic. El Juanra no va para d’adelantar ciclistes durant tota l’ascensió fins que a la baixada va contactar amb mi, que havia sortit 1 minut abans de l’aigua. Durant una estona vam anar junst (en paral·lel, ja que no està permes el drafting), però a uns 3 km per arribar a la transició em va avançar uns centenars de metres . En total 42km el circuit de ciclisme.

L’última part, la cursa a peu de 10km, amb un circuit mig d’asfalt i mig camí amb alguns desnivells era la preferida del Juanra ja que es el seu fort, i pel contrari la pitjor per mi. Però la vista era fantàstica, ja que corríem bornejant una part del llac i a mes a mes hi havia molt d’ambient, la gent animava molt ( en francés: allez, allez, allez!!). Fins i tot en una cantonada hi havia un grup de gent que buscava el teu nom segons el dorsal en un full que s’havia repartit entre el públic i t’animava. Allez Jordi, allez Juan! Finalment 41 min. pel Juanra i 47 per mi. L’arribada molt guapa amb una recta emmoquetada completament de blau amb un arc preparat per la foto finish.

*Després de la cursa vam poder gaudir amb l’arribada del professionals de la distancia Ironman , una passada!! Un altre mon! Va guanyar el català Marcel Zamora i tercer Victor del Corral

Temps:
Juanra: 2:48:16
Jordi: 2:55:07

jueves, 12 de agosto de 2010

miércoles, 11 de agosto de 2010

Fin de semana...







Movidito fin de semana el que hemos tenido, el sabado se disputó la cursa popular de Les Coromines. Una aldea de 4 casas con un ambiente espectacular, la verdad es que me sorprendió el nivel de algunos corredores, cada vez me doy cuenta de que a cualquier cursa se desplazan atletas de un cierto nivel. La tactica de recojer al final me volvió a dar resultados y en la segunda vuelta al circuito, empezé a pasar a gente fundida. Un tercer puesto de la general y 1º de categoria.






El domingo la cosa fué mas divertida, un duatlón en Tarragona, concretamente en la población de Els Pallaresos. Un circuito rompepiernas y no demasiado tecnico, aqui estubimos presentes 3 componentes del club. Victor, Jordi y Juanra que daban las ultimas pinceladas a su preparación de cara a Embrun, la cosa salió un poco torcida para Victor, ya que en un tramo por el que bajabamos a gran velocidad, perdió el control de la bici e imaginaros el resto ( la foto solo enseña una minima parte).



Jordi que vió el accidente, se quedó con el hasta que vinieron las asistencias médicas.



Un duatlón con mucha piedra y con desniveles constantes que le daban algo de dureza al recorrido, ya que las distancias no eran muy largas.






Juanra-1h 07'50'' Puesto-11.



Jordi- 1h 28'10'' Puesto-77.

viernes, 6 de agosto de 2010

Weekend...


Otro fin de semana donde se hará doblete, cada vez me gusta más hacerlo!...

El sabado por la tarde en un cross en Aguilar de Segarra y el domingo por la mañana estaremos en Els Pallaresos para disputar un duatlón de btt, aqui la sección representará casi al completo.

Suerte para todos , ya contaremos...

Iº Triatló indoor Vilafranca del Penedés.




Debut sorprendente en una modalidad diferente del triatlón, la cuestión era divertirse y eso creo que lo conseguimos la treintena de amigos que nos juntamos en las instalaciones del C.N.Vilafranca. Siendo correcto en los segmentos de natación y de carrera a pie, la parte de bici decidió el podium final.


La primera vez que consigo estar en lo mas alto de una general , pero lo mejor son las sensaciones que voy sintiendo de cara al Embrunman CD.






Juanra.

viernes, 30 de julio de 2010

Previo fin de semana...


En varios frentes estaremos representados este fin de semana. .La cursa de L'espluga de francoli y Victor la disputará en busca de sensaciones positivas después de su lesión. Juanra andará por Vilafranca del Penedés realizando un triatlón indoor organizado por los amigos del C.N.Vilafranca , las 2 pruebas son el sabado por la tarde y esperemos que todo vaya bien...


Ya veremos las respectivas crónicas...


jueves, 29 de julio de 2010

2ª Cronoescalada Carrer Margarit 2010.











Con motivo de las festas del Poble Sec en Barcelona, el club A.C.Montjuic organiza una prueba ciclista muy curiosa. Una cronoescalada en el c/ Margarit, una distancia de unos 700m , donde la dificultad se encuentra en el desnivel que va cogiendo la calle en positivo. Gracias a que mi padre pertenece a este club casi centenario conozco la existencia de esta prueba, ya que la intención es que sea bastante familiar y que no se necesiten grandes medidas de seguridad, Total unos 30 ciclistas de diferentes prodecencias y un ambiente muy bueno.




Al final un 5º puesto de la general y 1º de categoria +35.












Juanra.

lunes, 19 de julio de 2010

Cursa Popular de Canyelles.












Si pensara sólo un poco más las cosas, llegaría a la conclusión de que correr un sábado de julio a las 7 de la tarde, no es una buena idea. Pero no encuentro una mejor manera de averiguar como me encuentro fisicamente si no es en una competición, total si solo son 7,5km! jajajajajaja..
Un circuito rompepiernas al que teniamos que dar 2 vueltas. Ya me habían avisado que de avituallamientos ni hablar y de que nos encontrariamos varios giros de 180 grados. El speaker empieza a cantar los nombres de varios atletas de nivel y me quedo bastante sorprendido por la calidad de la gente. Entonces decido cambiar mi pensamiento de carrera y salir a un ritmo bueno esperando a ver como va la cursa. Dan el pistoletazo de salida y lo que suponía se cumple, salen a todo trapo y esos no son mis ritmos. La primera vuelta voy el 13º y es a partir de ese momento cuando empiezo a adelantar a gente colocandome el 7º, lugar que ya no abandonaria hasta la meta. Gran parte de mi familia vino a verme y eso lo noté, dí todo lo que tenía y al llegar a meta casi me desplomo por el esfuerzo ( Una imagen vale más que mil palabras, la foto no engaña), 27'13" fué mi crono y un 2º en categoria +35.
L' A.E.Blancafort va dejandose ver por diferentes parajes. Agradecer a mi gente que me animó y me dieron esa fuerza extra para vencer a la mente, que me pedía que parara!! el calor fué exagerado...

Un abrazo y salud.

miércoles, 14 de julio de 2010

Cronica Triatló olimpico pont de Suert.





Si tuviera que buscar un adjetivo para describir el triatlón olimpico de El pont de Suert, seria el de "espectacular". No encontraría un mejor decorado para hacer deporte, en pleno pre-pirineo, rodeados de cumbres de más de 1800m y agua por todas partes. La cosa pintaba muy bien, el recorrido de nado tenia lugar en el embalse d'Escales, el cual constaba de 2 vueltas a un tramo de 750m. En este sector nadamos a la par Victor y yo, haciendo la transición a la bici juntos. Aqui llegarian las primeras dudas para Victor ya que arrastra una pequeña lesión y no sabía como iba a responder. La bici se nos dió bastante bien , un circuito al que se daban 2 vueltas y de perfil sube y baja. Yo hice tramos a más de 50km/h y en este sector cojí una leve ventaja sobre mi compañero. Ya sólo quedaban los 10k a pié, una pista forestal de ida y vuelta con unos desniveles bastante divertidos, aqui mi remontada de posiciones fué grande, ya que la mayoria de la gente subía andando los tramos más duros. Yo mantuve el tipo y llevé un ritmo tranquilo pero constante. Cuando volvía ya me dí cuenta de que mi socio habia abandonado, una retirada a tiempo es una victoria, y más si te puedes lesionar...
Al final una digna 90º posición con un tiempo de 2h19'53".

El año que viene repito!!
Esta semana será de asimilación , el sabado tengo una cursa en Canyelles y quiero estar lo más fresco posible...

viernes, 9 de julio de 2010

Olimpico en El Pont de Suert.


Madrugón este domingo para disfrutar de nuestro primer olimpico de la temporada, esperemos que Victor se haya recuperado y pueda terminar con buenas sensaciones...

viernes, 2 de julio de 2010

1º Raro triatlón. Gavá.


Este domingo estarémos en Gavá, los amigos del Rayo Team organizan un triatlón donde el orden seguramente altere el producto. Sé empieza con una contrareloj de 30 km y después 1300m de nado, para acabar con 10k de carrera a pie. Lo enfocaremos como un entreno de calidad, después de una semana en donde el fuerte calor yá se nota en los entrenamientos....

Buen fin de semana a todos!

Salud y kms.

miércoles, 30 de junio de 2010

Cronica del triatló de Puigcerdá.







Este año mi cumpleaños caía en domingo y una buena manera de celebrarlo era haciendo una excursión hasta Puigcerdá y disfrutar de un triatlón o eso pensaba yo. Desde el viernes los meteorólogos ya anunciaban tormentas sobre las horas en las que se iba a disputar la prueba , pero confiabamos en la suerte y no acabar padeciendo las inclemencias del cielo... pues no!! A 5 minutos de la salida para el agua ya hicieron aparición los primeros rayos; la cosa pintaba muy negra y Victor decidió que de reportero estaba mejor y abandonó. Su miedo a las tormentas eléctricas supera a las ganas de hacer cualquier cosa!! Creo que en parte acertó porque lo que nos esperaba fué para masoquistas . Ya en el primer segmento de agua, la colocación de las boyas suponian unos embudos multitudinarios con los correspondientes mamporros de rigor. Salimos del agua y ya estaba cayendo el diluvio universal. En boxes todo chorreando y con 20km por delante con el fin del mundo por decorado hubieron ratos de granizo muy divertidos!! La gente dentro de sus coches no daban credito a lo que veían! Unos locos con tirantes en bicicletas!! Fué surrealista la verdad...Dejé la bicicleta y no sentía las manos, una transición de pena para empezar los 5 km finales y terminar lo más dignamente posible el triatlón. La unica moraleja que puedo sacar del domingo es que lo que no te mata , te hace más fuerte...



Felicitar a Jordi por su mejora en la carrera a pié , aunque me dejé la piel por pillarle, el tio supo administrar su ventaja y sacarme unos 6 seg en meta.



Agradecer a mis SUPERNENAS ( Musa y Sara) quequisieron venir a verme, siento que el clima y mis despistes de conducción fastidiaran el dia.






Jordi - 11'59-44'07-19'54. - 1h16'00"



Juanra - 13'10-44'18-18'38. - 1h16'06"



viernes, 25 de junio de 2010

La Cerdanya nos espera!


Victor , Jordi y Juanra a por otro triatlón sprint. Pequeñas dosis para ir preparando distancias más considerables...

martes, 22 de junio de 2010

TRIATLÓ DE MUNTANYA CIUTAT DE BALAGUER







Después de un domingo bastante divertido y con experiencias de todo tipo, aquí tenéis una pequeña crónica de Víctor:

La veritat és que en un principi pensava que el tema de tenir dos boxes seria una mica lio, però personalment m'agradat. Eren les 9 del matí aproximadament quan arribàvem a Balaguer, al primer box on havíem de deixar les coses per fer el tram a peu. Una mica estrany, però era un al·licient més, a part de tots els que ha tingut la prova. Després agafàvem la carretera direcció al pantà de Sant Llorens, on es trobava el segon box. Allà deixem les bicis, i acabat els preparatius i col·locat el neopré anem a tastar l'aigua. UUFF 16 graus aproximadament i un fresquet!!La sortida era des de dins d l'aigua, i després de sentir la botzina....A nedar!! El Jordi, El Juanra i el Victor, van sortir tots tres del tram de natació amb una diferencia de uns vint segons, demostrant que hi ha bona forma a l'aigua, amb un temps de uns 12 minuts, encara que les corrents del pantà feien una mica més entretingut el recorregut.La part de btt ja sabíem que seria bastant pendent, sobretot el principi, però veure la gent caminar amb les bicicletes al coll després de pocs quilometres, ens feia preveure que seria pitjor de lo que pensàvem. Els tres anàvem junts, mentre que el company Jorge ens seguia una endarrerit a causa d'alguns problemes amb el neopré, que va haver de treure a mig recorregut de l'aigua. Tot seguit, deixant la bici a terra i començant a pedalar, els corriols s'empalmaven uns amb els altres, intercalant pujades i baixades, trialeres i molt poca pista.A la meitat del recorregut, el Jordi que havia agafat distancia entre el Juanra i el Victor, va haver de dir adéu a la prova, ja que va rebentar la roda trasera. Una llàstima, perquè portava una aventatge que segurament hagués ampliat. L'organització, a part de fer una feina molt bona, havia preparat un tram on la gent podia fer de públic en una zona tècnica, i un per un passàvem entre crots i aplaudiments de suport i ànims. La veritat, feia goig baixar amb tanta gent.Les imatges de la btt que recordaré, seran el travessar els camps de sembrat de mig metre per una rodera de moto, i anant tocant el gra, com a Gladiator, jeje no o vaig poder evitar....A l'arribada al segon box, situat a un dels ponts del riu a Balaguer, el Victor anava en primera posició, i va poder conservar la distancia que li va treure al company Juanra, uns 4 minuts. Encara així aquest segon va córrer marcant un temps al tram de córrer de 18.50 els 5 quilometres, un "tiempazo", fent el 13è millor parcial del triatló, però insuficient per quedar per devent del Victor. El desnivell de córrer eren ni mes ni menys 264 esglaons infernal, segons l'organització, i la veritat es q a mi em van posar al meu lloc, i les rampes no van perdonar i van aparèixer.El Jorge, en canvi, amb molts problemes a la btt, ja que ell pràcticament no havia agafat mai bici de muntanya, va haver d'abandonar al arribar al segon box, degut també a una caiguda. Llàstima dels dos abandonaments dels nostres companys, però a part de bastant dur, us el recomanem. Salut a tots i força A.E.BLANCAFORT!!!!!!






Temps: Victor.....2:26:34 (12:36/1:51:16/22:42) Posició general 56 Categoria 42



Juanra...2:27:12 (12:30/1:55:52/18:50) Posició general 61 Categoria 46

Víctor

P.D. Mención especial para nuestra reportera sufridora Inma. La pobre pasó un mal rato hasta que no apareció Jorge. Una buena batallita que podréis contar a vuestros nietos ....

Este domingo cap a Puigcerdà ! ! ! !



jueves, 17 de junio de 2010

TRIATLÓ DE MUNTANYA CIUTAT DE BALAGUER.


Pleno absoluto el que sucederá este domingo en Balaguer! Los 4 componentes del club disputarán este triatlón de montaña en distancia sprint, las previsiones desde la organización es que la temperatura del agua ronde los 17 grados y recomienden el uso del traje de neopreno. Esperemos que sea una jornada en que los pikes sanos nos hagan disfrutar de nuevo...

Haver si poco a poco va creciendo la familia triatletica y la marea amarilla se expande.

viernes, 4 de junio de 2010

CALENDARIO VERANO 2010. JUNIO - SEPT.


Algunas de las pruebas en las que estaremos representando nuestros colores , seguramente se hará alguna más...

20/06/10 - Triatló de muntanya ciutat de Balaguer.

27/06/10 - X Triatló de Puigcerdá.

4/07/10 - 1º Raro triatlón - Gava.

11/07/10 - VII Triatló Pont de Suert.

8/08/10 - 3ª Duatló popular Els Pallaresos. Tarragona.

15/08/10 - Embrunman CD - Embrun. ( Francia).

11/09/10 - Astromad Half Ironman - Robledo de chabela - Madrid.

19/09/10 - XI Triatló muntanya marina D' Empuriabrava.

26/09/10 - XIII Triatló popular ciutat de Tarragona.


Nos espera un verano apasionante, por primera vez el club cruzará la frontera!


Este domingo varios compañeros del A.E.Blancafort recorrerán los parajes de Vilanova de Bellpuig para disputar la Cursa de la Guineu !! Animos y a apretar los dientes !!!!!!


Buen fin de semana a todos....

martes, 1 de junio de 2010

32ª cursa de El Corte Inglés.







Son muchas las cursas que voy añadiendo a mi curriculum atletico, y a veces cuesta encontrar una motivación extra a la el placer de correr por si mismo.



En esta edición de la cursa de El Corte Inglés tenía una que me hacía mucha ilusión, acompañar durante los 10900mts aprox a una gran amiga y compañera de club.



No sé cuantas veces me diste las gracias en el transcurso de la cursa , pero el agradecido soy yo. Eres una makina!!!



Que fuerza de voluntadniña, no bajaste el ritmo ni subiendo a Montjuic y de andar no quisiste ni hablar!! Ja,ja,ja,ja....



Verte emocionarte cuando entrabamos en el estadio limpico no tiene precio. Al final un puesto espectacular sobre el 1500 de la general con un tiempo de 56' aprox. Tenemos en nuestras fials a una duatleta con mucho potencial y un espiritu de sufrimiento dificil de encontrar. BRAVO LIDIA !!!!



Los demás compañeros del club, tenian objetivos distintos : Victor bajar su crono de la edición anterior ( lo consiguió en 1min) y Jorge salir a disfrutar y ver que tal le iba.



Una jornada ideal de buen clima, buen ambiente e ir acumulandometros en nuestras zapatillas...









Juanra.

domingo, 30 de mayo de 2010

HALF CHALLENGE BARCELONA-MARESME 2010













Als contes i faules d'arreu sempre hi apareixen éssers amb poders meravellosos que fan coses extraordinàries, una d'elles pot ser concedir desitjos. Apareix un geni amb una llàntia i et diu que pots demana-li tres desitjos, poden ser els que vulguis, però només tres. Llavors penses en què podries demanar, a vegades no ho tens clar, perquè són moltes les coses que de Sitges...hi ha persones que pensarien en coses que implicarien a l'amor, altres implicarien a la salut, altres als diners...però altres desitjarien no posar límits ni a les seves ments ni al seu cos. Deixar volar tot el seu ésser sense por de que es pugui parar i caure al fons dels oceans més profunds, i arribar a la més gran de les satisfaccions sabent que només tu ets el responsable de posar-te barreres o eliminar-les per sempre. Però tothom sap que els contes i faules moltes vegades són fantasia, ficció... però també saben que a vegades la ficció es converteix en realitat, i llavors tot pot passar a ser meravellós. Aquesta és la percepció que jo (Lidia) he tingut sobre els nostres 3 triatletes del AE Blancafort, Juanra, Curna i Victor, el passat diumenge 16 de maig, el geni els hi va concedir un dels seus desitjos, participar i acabar amb èxit la challenge costa de Barcelona-Maresme 2010.Aquesta prova consistia en fer 1,9Km nadant, 90Km bici, 21Km corrent, un autèntic mig ironman que tenia per escenari la població de Calella.El dia va començar prometent sol i calor, i així va ser. Calella estava immersa de triatletes que volien convertir-se en mig homes- dones de ferro, les ganes es notaven a l'ambient. En primer lloc, els participants, es van concentrar a la platja per poder fer la primera part de la natació. Tothom portava el tratge de neoprè, per no notar el fred de l'aigua i per lliscar amb més facilitat, per un moment volien ser tant ràpids com els peixos que els esperaven a l'aigua. Com que eren moltes persones la sortida es feia per calaixos de 10 min en 10 min. Cada grup portava el gorro d'un color, el Victor el portava blanc, per això va sortir amb el grup dels gorros blancs, i el Juanra i Curna van sortir amb els gorros rosa. Va ser curiós, semblava una gimcana en que cada grup competia junt, però no era així... l'esforç era individual a partir d'aleshores tenien que demostrar que les hores d'entrenament havien valgut la pena. Per sort el mar estava calmat, era com si esperés a que s'acabés la natació per començar a despertar i moure onades cap a la vora de la platja. Jo els esperava impacient a la sortida de l'aigua per poder aconseguir la millor instantània, la millor imatge perquè després ells poguessin veure quin era el seu rostre al sortir de l'aigua freda i plena de sal després de fer 1,9Km nadant. El moment valia la pena, veies a molts dels participants que sortien desorientats, com si no sapiguéssin en quin lloc es trobaven, però de seguida enfilaven a buscar la bicicleta per continuar. El seu repte acabava de començar.En aquest moment es notava la diferència entre un triatló convencional amb un de llarga distància i d'empresa privada; ja que al moment de la transició, entraves en una gran carpa, muntada per la ocasió, on cada triatleta disposava de dues bosses preparades amb el necessari per a cada modalitat, la de bici i la de córrer. Representava un gran vestidor on cada participant tenia un lloc assignat per canviar-se i per agafar tot el necessari per continuar, el casc, barretes, gels...després tothom a córrer per agafar la flaca (la bici) per començar a donar-li als pedals. El recorregut de la bici s'estirava 90Km, els quals eren força trenca cames; ja que les pujades i les baixades anaven agafades de la mà i no donaven opció a la recuperació. Aquest tram començava a Calella, que estava repleta de gent expectant per la prova, la qual desprenia ànims i alè fresc que es contagiava i donava forces per emprendre el camí. Al cap de pocs metres es sortia a la NII per enfilar cap a Mataró, era un circuit que s'havia de fer dos cops. Durant tot el tram els jutges de la prova ens perseguien amb motos per controlar que ningú dels participants fes drafting (anar a roda d'algú), aquesta acció està prohibida en aquesta disciplina. Durant les 3 hores i pocs minuts que vaig invertir (Victor) a la bici va tocar dossificar-se per poder aguantar, encara quedava la mitja marató que formava el tram de córrer. Al tornar a boxes, tornaven ha haver-hi jutges, els quals controlaven que posessis el peu a terra i deixessis la bici al seu lloc. Hem dirigia cap al tram de rock and roll, la mitja...Era l'hora de carregar més les piles, era l'hora de la mitja marató, 21Km, de Calella a Sta. Sussana. Aquest tram sabíem que era el que marcaria la diferència entre els tres components de l' AE Blancafort. Durant tot el circuit ens vam abastir de més menjar, barretes, gels, aigua...però no molt; ja que al tram de bici ja havíem menjat força.La mitja va ser,una prova diferent per cadascú: el Jordi molt fort a l'aigua, a la bici va tenir que parar per un tall a la mà,aixó li va fer perdre una mica de temps, al tram de córrer era el mes fluix,però havia d'intentar no perdre gaire temps. El Juanra,que va fer molt bon temps a l'aigua i a la bici, era el més fort dels tres corrents, i com no, era el terreny on podia marcar les diferencies. I per mi, era la part per no cedir gaire temps després d'un parell de parades a la bici. El circuit era bastant planet,per sort, i l'ambient a la sortida feia que la gent s'engresqués encara més i donéssin tot el que els hi quedava. La única complicació era que la calor començava a apretar, portàvem ja quatre hores de prova, això si, els guanyadors ja havien arribat,jeje. El circuit de córrer eren dos voltes, i passaves per l'arribada,que estava tot molt ben muntat,amb grades pel públic, balles... Quan feies la primera volta ja tenies ganes d'entrar a meta,però encara ens separaven mes d'onze km de la nostra petita glòria. En cada pas, en cada respiració, en cada metre, el meu cap pensava i pensava, i m'adonava que el repte que estàvem a punt d'assolir era una cosa molt llunyana feia un temps,però tots tres després d'entrenaments amb sol, pluja, vent, fred....estàvem acabant una gran prova, i el més important, representant la nostra associació en un esdeveniment de nivell internacional. Uf quina pujada d'adrenalina!!! Vinga ja estem, últims metres. Una salutació a la paparazzi, i un parell de tombs.....ja es sentia l'speaker, ja estava fet. Uns segons molt recomanables pels qui ens emocionem amb l'esport i l'esforç propi. Molt emocionat vaig creuar l'arc amb el rellotge.....4hores 55 minuts després de la sortida. Un altre més,però molt especial. Després d'hidratar-me i menjar alguna peça de fruita, esperar als meus companys, que havien sortit 20 minuts més tard que jo. Just quan faltaven uns 40 segons per fer els 20 minuts del meu temps arribava el Juanra, també molt emocionat. Una abraçada molt intensa per algú molt important per mi, i que gràcies a ell aconsegueixo fer tot el que em proposo, gracias hermano!! Es va cascar la mitja en poc mes de 1.30h un temps boníssim. Al cap d'uns vuit minuts arribava el Jordi,fent un molt bon temps a la mitja també. Mes abraçades com no. Tots tres vam acabar la prova amb molt bones sensacions,i ja us podem dir que al setembre anirem a Madrid a fer un altre mig ironman al astromad 2010. Doncs aquesta ha sigut la nostra vivència en la half Barcelona-Maresme, i que volíem compartir amb tots vosaltres. Moltes gracies a tots els que ens acompanyen i animen cada cap de setmana,salutacions a tots els socis de l'A.E.Blancafort, i com no, una abraçada enorme per la Lidia que sempre està amb nosaltres, a veure quan et mulles tu també. Gràcies als patrocinadors:Plástics Espelt, REAEIXAMPLE, i Lacernou.Salut a tothom!

Victor i Lidia.